El paper, el llibre de tota la vida, és i continuarà essent el suport principal d’expressió del sector editorial. Això no ha impedit, però, que els darrers anys hagin aparegut suports complementaris a l’expressió editorial tradicional en paper: en alguns casos (Internet i el llibre electrònic) potser a contracor de la majoria del sector i, en un altres (la impressió digital), per imperatius de la reducció de costos.

En primer lloc, doncs, ens podem plantejar el següent: si a Internet totes les webs són editors, què ho fa que la majoria d’editors tradicionals no s’hi hagin abocat? Sens dubte, la manca de models de negoci clars i formats universals d’edició ha estat fins ara el fre. Els propers anys, veurem, però, multiplicar-se les iniciatives reeixides de pagament (subscripció, patrocini, pagar per bit,...), com ara la difusió de formats XML i similars.

Un segon repte per al sector, potser el que emotivament li doldrà més, és el llibre electrònic. El format electrònic pur (o sia, no imprimible) i en suport PC, impulsat aquest any 2001 per Planeta en castellà i per Enciclopèdia Catalana en català, trenca la concepció clàssica del llibre de paper. Aquí, els factors clau per la seva eclosió (tot i que difícilment superarà el 5% de quota de mercat en els propers deu o quinze anys), vindran dels formats mixtos (els que permeten alguna impressió), el lector portàtil (quan se situï entorn dels cent euros, unes 16.500 pessetes) i redueixi el diferencial de preu respecte el paper (que hauria de situar-se entorn del 20% o el 25%). Però, en realitat, el que facilitarà realment l’èxit del llibre electrònic serà una raó de tipus pràctic: l'avantatge de no ocupar espai físic.

Finalment, la impressió digital de petites tirades es planteja com el tercer gran repte. La necessitat de reduir riscos en el llançament de títols i reduir costos d’emmagatzematge, i l’oportunitat de mercat de reeditar llibre descatalogat en seran els seus impulsors.

En resum, doncs, aquests tres pròlegs sectorials tenen fortes implicacions econòmiques, però no afecten la raó de ser del sector: crear continguts i experiències, i donar vida a la cultura.

Publicat a: Dossier econòmic de Catalunya, Dossier de les tecnologies; 17 de juliol de 2001