articles.gif (514 bytes)

 

Internet: on són els meus ingressos? (II)
F. Xavier Agulló i Garcia
Gerent de Projectes-e i Multimèdia
Grup Enciclopèdia Catalana

Si el comerç-e representa la capacitat d’Internet d’esdevenir alguna cosa més que un canal, els models d’ingressos virtuals per natura com els portals i la publicitat, el cobrament pels continguts, i la infomediació (comunitat, registre...) ens recorden precisament l’essència d’internet com a gran canal d’informació.

Si els models més clàssics d’ingressos com el comerç-e han estat víctimes de l’especulació, és en aquests models essencialment virtuals on l’oncle especulador va atiar amb força l'espiral que indefectiblement havia de conduir cap l’autofàgia. Però més enllà del victimisme, què ha passat de fet amb la publicitat en línia, la subscripció o la infomediació? On són els meus ingressos?

Primer, l’aparició dels portals generalistes com a estendard de la nova economia es basava en la creença que la publicitat en línia podria créixer a partir de l’allau de nous navegants que Internet tenia cada dia. Aquests grans portals tenien a més un paper mediàtic molt important, cosa que no va passar desapercebut pels grans grups de comunicació.

Amb el temps, l’estancament del creixement del tràfic, la caiguda de la publicitat interactiva en la seva pròpia teranyina ja que es valorava segons el nivell de resposta (un fet totalment injust si ho comparem amb altres mitjans) i, finalment, la caiguda de les tarifes entre un 50 i un 80%, ha fet que fins i tot l’únic portal que oferia guanys, Yahoo, passés a números vermells.

El futur de la publicitat i dels models que s’hi basen passa per una major creativitat de les campanyes (pensem en quantes campanyes de cibertires ens han cridat l’atenció... o simplement quantes en recordem), la diversificació cap a altres formats (per exemple, l’agència Ad Pepper té com a eslògan "Més enllà de la cibertira") i, finalment, també per una major integració entre publicitat i continguts.

"La clau de l'èxit passa per un model
mixt, gratuït i de cobrament"

 

Segon, un altre model virtual d’ingressos és el cobrament pels continguts, especialment sota la forma de subscripció. D’entrada, semblava difícil que algú pretengués cobrar per serveis que en molts casos es podien obtenir alternativament de forma gratuïta. Així, alguns que havien apostat per aquest model van cedir davant la pressió i, d’aquesta manera. per exemple els continguts de l’enciclopèdia Britannica.com esdevingueren gratuïts. El cobrament era un model en aparent ostracisme, tot i que de fet tots els portals pretenien arribar-hi un dia o altre.

A la llarga, però, la gratuïtat ha hipotecat, en part, el futur, tal com havia passat abans amb un altre format multimèdia: molts mitjans es van llançar a regalar CD de tot, cosa que després ha dificultat davant l’usuari que es poguessin cobrar preus raonables, tot i la superior prestació respecte el paper.

La clau de l’èxit passa per un model mixt, gratuït i de cobrament (com per exemple, Grec.net, el portal del Grup Enciclopèdia Catalana); per la qualitat i pel caràcter únic dels continguts, per la flexibililitat en les fórmules de cobrament i l’aparició del micro-pagament (pagament per bit); i, finalment, per la potenciació de la venda de subscripcions corporatives a entitats i col.lectius.

En tercer i darrer lloc, els models d’infomediació han tingut també molts problemes i han patit, en gran manera, els mateixos inconvenients que els portals generalistes.

D’una banda, les comunitats virtuals havien de permetre publicitat segmentada a elevats preus, però ara el seu futur passa per la integració en cicles del que s’anomena les 3 C: comerç-continguts-comunitat, o sia, buscar les sinergies amb la resta de models, com és el cas d’EspacioPyme.com, una comunitat B2B.

D’altra banda, els models d’associació a comerços-e (comissions per compres posteriors) continuaran creixent a l’entorn d’uns quants comerços-e, però caldrà que també incorporin altres models, mentre que els models de registre (dades personals a canvi de serveis en línia) veuran aplicacions innovadores (pensem que els clients de la botiga en línia de llibres d’El Corte Inglés, gran font de registres, reben informació de tot menys de llibres).

Si el sector de la creació de continguts és capaç de transmetre una sensació de valor dels continguts, els models virtuals acabaran reeixint. Cal, però, també que no s’apliqui cap model en puresa: cal combinar tots els models d’ingressos conjuntament. Després de la neteja tècnica que patim, restaran i apareixeran els projectes més seriosos, i no precisament de la mà de l’oncle ric.

Publicat a: Dossier econòmic de Catalunya, Dossier de les tecnologies; 24 de novembre de 2001.